Menta de bou: usos alimentaris, nutrients i proves sobre les hormones

Quina menta i quina preparació?

La menta de bou és Mentha spicata L., una planta aromàtica perenne de la família de les lamiàcies. Les fulles punxegudes i dentades s'utilitzen fresques o seques a la cuina. És una planta diferent de la menta piperita, Mentha × piperita. Per això, un envàs que només digui «menta» pot requerir comprovar l'espècie i els ingredients. Aquest article tracta de les fulles de menta de bou i de les seves infusions; no considera tots els productes amb gust de menta com una mateixa preparació. [1] [2]

Les fulles contenen compostos aromàtics; la carvona és un component important de l'oli de menta de bou i del seu gust característic. La fulla sencera, una infusió colada, un extracte concentrat i un oli essencial no són intercanviables. La composició i l'exposició difereixen, de manera que les dades sobre una forma no estableixen automàticament un benefici o una dosi per a una altra. [9] [11]

Nutrients en una quantitat realista d'herba

Les estimacions següents corresponen a 5 g de fulles fresques comestibles, una petita quantitat pesada per donar gust. S'han calculat multiplicant per 0,05 els valors per 100 g de la base de dades del laboratori de l'USDA i arrodonint-los. És una ració alimentària il·lustrativa, no una dosi diària o medicinal recomanada. [3]

Nutrient	En 5 g de fulles fresques
Energia	2,2 kcal
Proteïna	0,16 g
Hidrats de carboni totals	0,42 g
Fibra alimentària	0,34 g
Greix	0,04 g
Ferro	0,59 mg
Calci	10 mg
Potassi	23 mg
Folat	5 µg
Vitamina C	0,7 mg

Són estimacions de referència, no una anàlisi de cada manat. Unes quantes fulles pesen molt menys que una gran amanida d'herbes, mentre que les fulles seques han perdut aigua. La taula no es pot atribuir a una tassa d'infusió colada: llençar les fulles elimina la major part del material vegetal sòlid, inclosa la fibra. Tampoc la quantitat de ferro indicada equival a la que s'absorbeix. [3]

La utilitat quotidiana més clara de la menta de bou és aportar gust amb poca energia en una ració petita. Pot fer més agradables les verdures, les mongetes, el iogurt o l'aigua i ampliar els sabors dels àpats habituals. Proveu les fulles picades amb cogombre i iogurt natural, pèsols, amanida de mongetes o de fruita. Són usos culinaris, no tractaments demostrats. Afegir molt de sucre, xarop o iogurt ensucrat canvia el resultat nutricional; la menta no anul·la aquests ingredients. [2] [1] [3]

Triar, preparar i conservar

Compreu fulles destinades a l'alimentació, clarament identificades i amb aroma fresca. Descarteu el material fet malbé, florit o molt danyat. Esbandiu-lo sota l'aigua corrent, retireu tiges i restes no desitjades i escorreu-lo o eixugueu-lo amb tocs suaus. No cal sabó, lleixiu ni productes de neteja domèstica. Piqueu les fulles poc abans d'utilitzar-les per conservar l'aroma. Les fulles fresques o seques de qualitat alimentària es poden deixar en aigua calenta i després colar; ajusteu el gust a la preferència o seguiu les instruccions del producte alimentari. Prendre una infusió dues vegades al dia dins d'un estudi no és una prescripció personal. [4] [2]

Guardeu la menta fresca seca i tapada a la nevera; Illinois Extension indica aproximadament una setmana per a les fulles refrigerades. Comproveu-ne l'estat i utilitzeu-les abans si la qualitat baixa. Per conservar-les més temps, eixugueu suaument les fulles esbandides, congeleu-les en una sola capa i passeu-les a una bossa de congelació etiquetada. La textura canvia en congelar-les, de manera que sovint van millor en plats cuinats o infusions que per decorar. Assequeu les fulles amb un mètode adequat per a herbes i bona ventilació, evitant manats grans i humits que es poden florir. Quan les fulles s'esmicolin, guardeu-les hermèticament en un lloc fresc, sec i fosc; Maryland Extension recomana utilitzar les herbes seques en 6 mesos. [2] [4]

Una salsa de menta i iogurt o un altre plat preparat perible continua necessitant refrigeració segura. Poseu-lo en una nevera mantinguda a 4 °C o menys abans que passin 2 hores, o abans d'1 hora si la temperatura ambient supera els 32 °C. Feu servir recipients poc profunds per a les sobres cuinades. L'aroma de l'herba no conserva un àpat que, per la resta, és perible. [5]

Tolerància, al·lèrgia i olis essencials

Si una quantitat o un producte concret provoca repetidament cremor d'estómac o molèsties abdominals, deixeu de consumir aquest desencadenant. No s'ha de donar per fet que la menta de bou actua exactament com la menta piperita. Una sensació agradable després de la infusió no demostra un tractament del reflux o de la síndrome de l'intestí irritable. Més avall s'explica l'estudi específic sobre menta de bou i reflux. [8]

Està documentada l'al·lèrgia de contacte a la carvona, un aroma de menta utilitzat en productes d'higiene bucal i aliments. Un estudi retrospectiu suec va trobar proves epicutànies positives en pacients derivats per fer-les, sovint amb símptomes a la boca o al voltant dels llavis. Aquest grup clínic seleccionat no indica la freqüència d'al·lèrgia entre els consumidors habituals de menta de bou. Una irritació bucal, un èczema dels llavis o una erupció que reapareixen després d'un producte amb gust de menta mereixen valoració; cal identificar l'ingredient responsable, en lloc de considerar equivalents tots aquests productes. [9]

Eviteu un producte que hagi causat una reacció al·lèrgica confirmada. Una nova inflor de llengua o gola, dificultat respiratòria o col·lapse després de menjar exigeix ajuda urgent. La irritació de contacte persistent i una reacció al·lèrgica greu immediata són problemes diferents, encara que tots dos mereixen atenció. [10]

No feu servir un flascó d'oli essencial en lloc de fulles en una beguda ni com a tractament casolà per a un infant. Els olis concentrats poden irritar els teixits i, si entren als pulmons, causar lesions greus. Manteniu-los fora de l'abast dels infants i demaneu consell ràpidament a un servei de toxicologia després d'una ingestió accidental. Els aromes fabricats per a un ús alimentari específic s'han d'utilitzar segons les seves pròpies instruccions; un oli perfumant o d'ús cutani no és un ingredient alimentari. [11]

Medicaments, embaràs, lactància i infants

Els estudis humans citats no estableixen una interacció clínica específica entre una ració culinària habitual de menta de bou i un medicament determinat. Aquesta conclusió limitada no demostra que tots els extractes estiguin lliures d'interaccions. Si voleu utilitzar infusió o extracte de manera continuada amb una finalitat hormonal, mostreu el producte i la quantitat prevista al farmacèutic o al professional que us tracta, especialment durant tractaments de fertilitat o amb medicaments hormonals o antiandrògens. El motiu d'atenció és que petits estudis amb infusió van modificar mesures hormonals, mentre que la combinació amb aquests tractaments no va quedar establerta. No interrompeu un tractament prescrit per una promesa sobre una infusió. [6] [7]

Embaràs o cerca d'embaràs: unes fulles per donar gust al menjar són una exposició diferent d'un règim antiandrogènic decidit per compte propi. Els estudis breus de més avall no estableixen seguretat durant l'embaràs, millora de l'ovulació o resultats favorables de fertilitat. No els feu servir com a motiu per començar quantitats medicinals durant l'embaràs o quan intenteu concebre sense una valoració individual. És una limitació de les proves, no una afirmació que l'ús alimentari normal provoqui avortament espontani. [7] [6]

Lactància: els estudis citats no demostren que la menta de bou augmenti o redueixi la producció de llet, ni la seguretat per al lactant d'una suplementació materna concentrada. No fonamenten una prohibició general de petites quantitats culinàries. Un possible problema d'alimentació del nadó s'ha de valorar directament, en lloc de tractar-lo amb grans quantitats de menta o assumir que l'herba n'és la causa. [6] [7]

Infants: quan els aliments complementaris siguin adequats, generalment al voltant dels 6 mesos amb prou maduresa, es pot utilitzar una mica de fulla molt picada per donar gust a un aliment de textura apropiada. No apliqueu a un infant un programa de recerca per a adults. La infusió de menta no substitueix la llet materna ni la fórmula infantil, i no s'ha d'afegir mel a res que es doni durant el primer any. Deixeu que les begudes es refredin prou per evitar cremades i manteniu els olis concentrats lluny dels infants. [12] [11]

Es diu… què mostren les proves?

«La infusió de menta de bou elimina el pèl no desitjat i cura la síndrome de l'ovari poliquístic»

Veredicte: un senyal hormonal preliminar, no un tractament establert. Un estudi inicial va incloure 21 dones amb hirsutisme: 12 amb síndrome de l'ovari poliquístic (SOP) i 9 amb hirsutisme idiopàtic. Van beure infusió de menta de bou dues vegades al dia durant 5 dies. La testosterona lliure va baixar, però la testosterona total i la DHEAS no van disminuir significativament; algunes altres mesures hormonals van augmentar. Cinc dies no permeten establir canvis duradors en el creixement del pèl. [6]

Un assaig aleatoritzat posterior de 30 dies va assignar 42 participants a infusió de menta de bou dues vegades al dia o a una infusió d'herbes placebo; 41 el van completar. La testosterona lliure i total va disminuir en el grup de menta i les participants van comunicar una millora, però la puntuació objectiva de pèl de Ferriman–Gallwey no va millorar significativament respecte del grup de control. La curta durada deixa oberta una qüestió important; no prova que un tractament més llarg funcioni. Cap dels estudis estableix una cura de la infertilitat, i un resultat hormonal no equival a un resultat directament important per a la pacient. [7]

«Tota infusió de menta tracta de manera fiable el reflux o les malalties digestives»

Veredicte: no està establert per a les fulles de menta de bou. Un estudi aleatoritzat encreuat en voluntaris sans va comparar dosis d'aromatització i dosis altes de menta de bou amb placebo. Durant una observació breu, la pressió de l'esfínter esofàgic inferior i els episodis de reflux no van canviar significativament, mentre que la dosi alta va produir més símptomes. Era un experiment fisiològic a curt termini, no un assaig terapèutic amb infusió habitual en persones amb reflux crònic o intestí irritable. El benestar individual pot justificar preferir una beguda, però no ha de retardar la valoració de símptomes persistents. [8]

«Com que conté ferro, unes fulles de menta de bou o la seva infusió tracten l'anèmia»

Veredicte: el contingut d'un nutrient no demostra un tractament. L'exemple de 5 g només aporta 0,59 mg de ferro, abans de considerar-ne l'absorció, i una infusió colada no és la mateixa ració alimentària. Una taula de composició descriu què conté una mostra; no demostra la correcció d'una deficiència de ferro o d'una altra causa d'anèmia. La menta de bou pot donar gust a una alimentació variada, però la sospita d'anèmia exigeix identificar-ne la causa i tractar-la adequadament. [3]

«L'oli essencial a l'aigua és simplement una versió més forta de la infusió de fulles»

Veredicte: incorrecte. Un oli essencial és una fracció volàtil concentrada, amb una exposició i unes qüestions de seguretat diferents. Afegir gotes a l'aigua no reprodueix la composició ni les proves de recerca d'una infusió de fulles. L'olor agradable i l'origen natural no eliminen els riscos d'ingestió i d'entrada als pulmons. Feu servir fulles alimentàries per a les infusions i no poseu olis no alimentaris a les begudes. [11]

Conclusió

La menta de bou té un lloc a la cuina per l'aroma, la versatilitat i les petites quantitats necessàries per canviar el gust d'un plat. Utilitzeu fulles netes i ben identificades, refrigereu correctament els aliments preparats i trieu una ració que tolereu bé. Els resultats hormonals són interessants, però encara no proven una reducció fiable del pèl ni un benefici per a la fertilitat. Distingir l'aliment habitual, la infusió de fulles i els productes concentrats ajuda a utilitzar les dades sense convertir una herba agradable en un tractament no demostrat.