Anàlisis científiques d’estudis, proves i limitacions sobre plantes i aliments.
5 resultats
Una revisió crítica narrativa publicada el 21 d’octubre de 2026 per investigadors de Malàisia, Austràlia i Taiwan explica com l’origen botànic, el cultiu, l’assecatge, l’extracció i la biodisponibilitat condicionen les troballes antimicrobianes del gingebre. Les dades in vitro no demostren curació d’infeccions en persones.
Un assaig de camp iranià publicat el 17 d’octubre de 2026 va comparar tres ecotips de Satureja hortensis i cinc règims de fertilització. El fem orgànic va afavorir la biomassa de Shiraz, mentre que una dosi alta de NPK s’associà amb un percentatge més elevat d’oli essencial. La recerca és agrícola, d’un sol lloc i temporada, sense resultats clínics.
A la Universitat de Chiang Mai, Tailàndia, es va publicar el 21 d’octubre de 2026 un assaig clínic aleatoritzat i de doble cec amb col·lutori d’extracte de fulles de Centella asiatica al 0,12% després d’extreure un queixal del seny inferior inclòs. En 36 participants, cicatrització, dolor i inflor no van millorar significativament respecte al placebo.
Una col·laboració d’universitats egípcies i la Universitat de Porto va provar extractes de coriandre, api i julivert contra 20 aïllats d’E. coli uropatògena multiresistent. El coriandre va mostrar la inhibició més forta al laboratori, però es van usar extractes químics fora del cos humà i l’estudi no demostra que menjar aquestes herbes tracti una infecció urinària.
A la University of the Free State de Bloemfontein, Sud-àfrica, es va publicar el 22 d’octubre de 2026 un estudi in vitro de dos tes comercials Sela combinats amb lisinopril, aliskiren i acarbosa. Algunes inhibicions enzimàtiques van augmentar al laboratori, però no es van estudiar pacients, pressió arterial ni glucèmia, de manera que l’experiment no demostra benefici, perjudici ni seguretat clínica de la combinació.
