Explora

Fulles de dent de lleó: nutrients, usos segurs i límits de les dades diürètiques

Fulles lobulades de dent de lleó alimentària i una flor groga separada per mostrar-ne la identitat

Introducció

Les fulles ben identificades i d'una procedència alimentària adequada es poden menjar com a verdura. Els noms populars semblants no fan intercanviables les plantes ni converteixen l'ús tradicional en eficàcia medicinal.

En aquesta pàgina

Planta i part utilitzada

Són les fulles de Taraxacum officinale, de la família de les asteràcies. Difereixen dels Cichorium que de vegades es venen amb noms propers, com dent de lleó italiana. Una descripció o fotografia no basta per collir plantes silvestres per menjar. [1]

Gust i ús

Les fulles contenen minerals com potassi, calci i ferro. Les joves solen ser més tendres i menys amargues; es poden barrejar en amanides o cuinar com a verdura de fulla. Més amargor per edat o sequera no significa més potència medicinal. [1] [2]

Afirmacions: què diu l'evidència?

Un estudi de diüresi prova que l'amanida tracta la retenció de líquids?

No: l'estudi va examinar un extracte, no una amanida, i no demostra un tractament de la retenció de líquids. Els resultats humans limitats i sense grup placebo es descriuen més avall; no mostren que menjar fulles tracti l'edema o la malaltia renal. [3]

Les fulles silvestres són necessàriament lliures de contaminants?

No; el lloc de creixement importa. Gespes tractades amb herbicides, marges de carretera i zones contaminades per animals són fonts alimentàries poc fiables. Rentar no garanteix la seguretat d'una planta amb exposició desconeguda. [2]

Tria i preparació

Trieu fulles per a ús alimentari d'origen conegut, retireu-ne les parts malmeses i renteu-les bé. La saba pot irritar pells sensibles; eviteu la planta si hi ha al·lèrgia coneguda. No useu extractes per augmentar l'orina pel vostre compte ni substituir medicaments: una inflor requereix valorar-ne la causa. [1] [2] [3]

Per conservar les fulles fresques, la Universitat de Maine recomana embolicar-les amb paper de cuina humit, posar-les en una bossa de plàstic perforada i refrigerar-les. Trieu fulles verdes i fermes, no grogues ni pansides. Renteu-les abans de preparar-les, no sistemàticament abans de guardar-les. [8] [6]

Nutrients d'una ració concreta

Aquest text tracta les fulles comestibles, no les arrels torrades ni els extractes medicinals. La taula de la Universitat de Rochester indica per una tassa de fulles crues trinxades aproximadament 25 kcal, 1,9 g de fibra, 1,5 g de proteïna, 103 mg de calci, 218 mg de potassi, 19 mg de vitamina C, 151 µg de vitamina K i 1,7 mg de ferro. Les xifres no són les d'una tassa cuita, de pols d'arrel ni d'una infusió. [4]

La utilitat pràctica és variar les verdures i aportar fibra i micronutrients a una dieta equilibrada. Contenir ferro o calci no demostra tractament de l'anèmia o l'osteoporosi; compten la quantitat i l'absorció. Les fulles tendres es mengen en amanida i les més amargues es poden coure. [4] [1]

Planta alimentària i extracte no són equivalents

Les fonts universitàries descriuen fulles, brots, flors i arrels com a comestibles si la planta està ben identificada i el terreny no és contaminat. De vegades es torren les arrels per a una beguda semblant al cafè. Això no fa que comparteixin la composició de les fulles crues ni els resultats d'un extracte hidroalcohòlic concentrat. [1] [2]

El pilot va incloure 28 dones sanes de 18–65 anys; 17 el van completar i 11 no van poder acabar el registre de líquids ingerits i eliminats. L'extracte hidroalcohòlic de fulles fresques contenia un 43,5% d'etanol segons el fabricant. Van prendre 8 mL tres vegades durant un únic dia: són detalls de recerca, no una dosi recomanada ni recepta casolana. En comparació amb el dia de control previ de cada participant, augmentà la freqüència d'orinar en les cinc hores després de la primera presa i la relació orina/líquids després de la segona; la tercera no modificà aquests paràmetres. El volum urinari diari total no augmentà significativament. L'absència de grup placebo aleatoritzat i cec, l'autoregistre, els nombrosos abandonaments i l'observació breu limiten la interpretació. No es registraren esdeveniments adversos, però això no estableix seguretat a llarg termini, en infants, embaràs, lactància o malaltia renal. No demostra eficàcia terapèutica ni efecte alimentari equivalent. [3]

Més afirmacions

«Desintoxica el fetge i els ronyons». Veredicte: no establert. La tradició i una variació breu de diüresi no proven eliminació de toxines ni tractament de malalties d'òrgans. [3] [2]

«Tota fulla semblant és comestible». Veredicte: fals. Altres plantes de roseta s'assemblen al dent de lleó. Una foto no permet identificar amb seguretat plantes silvestres, i cal evitar terrenys ruixats o contaminats. [5] [2]

Precaucions específiques

La saba lletosa pot causar dermatitis de contacte. No colliu en gespes tractades ni vores de carretera; renteu amb aigua corrent, sense sabó ni lleixiu. Rentar no desfà necessàriament l'exposició química anterior. [5] [6]

Les fulles contenen força vitamina K. Per als qui prenen concretament warfarina, la Universitat d'Iowa recomana mantenir constant l'aportació de vitamina K, no eliminar totes les verdures. L'estudi petit no prova la seguretat d'extractes concentrats durant l'embaràs, lactància, infantesa ni amb malaltia renal. [7] [3]

Conclusió

Les fulles aporten un gust particular a àpats variats. La identitat i la procedència alimentària són prioritàries; prometre tractament de la retenció de líquids supera el que demostra l'estudi citat.

Nota important

No mengeu plantes silvestres d'identitat o exposició a pesticides incertes ni substituïu tractaments per extractes. Consumiu només fulles identificades i de procedència neta, esbandides amb aigua corrent. La saba lletosa pot provocar dermatitis de contacte. Amb warfarina, manteniu constant la vitamina K dietètica; els extractes no substitueixen tractaments.

Aquest article és educatiu i no substitueix el consell d’un professional sanitari qualificat.

Fonts i referències

  1. Dandelion, Taraxacum officinale · Llegeix la font — University of Wisconsin–Madison Extension
  2. Dandelions: Living with, or without, them · Llegeix la font — Oregon State University Extension
  3. The diuretic effect in human subjects of an extract of Taraxacum officinale folium over a single day · Llegeix la font — Journal of Alternative and Complementary Medicine
  4. Dandelion greens, raw, 1 cup, chopped — Nutrition Facts · Llegeix la font — University of Rochester Medical Center
  5. Taraxacum officinale — Dandelion · Llegeix la font — North Carolina State University Extension
  6. Washing fresh fruits and vegetables safely · Llegeix la font — University of Minnesota Extension
  7. Warfarin, your diet, and vitamin K foods · Llegeix la font — University of Iowa Health Care
  8. Bulletin #4180, Vegetables and Fruits for Health: Greens · Llegeix la font — University of Maine Cooperative Extension