Col·lutori de centel·la després de la cirurgia del queixal del seny: assaig sense benefici demostrat

Fitxa de l’estudi: on es va fer?

País: Tailàndia; ciutat: Chiang Mai; centre clínic: Department of Oral and Maxillofacial Surgery, Faculty of Dentistry, Chiang Mai University. També hi participaren departaments de biologia/patologia oral i ciències farmacèutiques. Disseny: assaig humà aleatoritzat, doble cec, controlat amb placebo. Publicat: 21 d’octubre de 2026 a BMC Complementary Medicine and Therapies. DOI: 10.1186/s12906-026-05640-8; registre TCTR20250909004 del 9 de setembre de 2025; aprovació ètica 29/2025. [1]

Per què es va investigar?

La centel·la conté asiaticoside, madecassoside, àcid asiàtic i àcid madecàssic, estudiats en models experimentals de reparació i inflamació. Un mecanisme biològic no prova beneficis en pacients. L’objectiu era comprovar si el col·lutori aportava un benefici addicional a la cura postoperatòria habitual.

Participants i preparat

Entre setembre de 2025 i març de 2026 s’analitzaren 36 persones de 18–35 anys operades d’un tercer molar inferior inclòs: 17 amb centel·la i 19 amb placebo. Es van excloure, entre altres, embaràs/lactància, algunes malalties sistèmiques, infecció activa, al·lèrgies i ús habitual de suplements herbals. Se n’havien previst 40, però es va aturar el reclutament a 36 per capacitat logística de laboratori, no per resultats provisionals. [1]

L’extracte comercial de fulles de C. asiatica s’havia fet amb etanol al 70%, a 80–90 °C durant tres hores. 3,60 g en 3,0 L de base produïren 0,12% pes/volum. La base contenia glicerina, xilitol, clorur sòdic i conservants; el placebo era la mateixa base sense centel·la. Es feien esbandides amb 15 mL durant 30 segons dues vegades al dia durant set dies, des de l’endemà de la cirurgia. Són dades de recerca, no una recepta domèstica. Tots dos grups van rebre l’atenció habitual amb amoxicil·lina 500 mg tres cops al dia cinc dies, ibuprofèn 400 mg tres cops al dia tres dies i paracetamol si calia. [1]

Què es va mesurar?

L’objectiu primari era cicatrització oral al dia 7, classificada bona, acceptable o dolenta. També dolor en repòs i en màxima obertura de boca a les 6–120 hores, inflor facial i FGF-2/VEGF-A de saliva abans de l’operació i al dia 4.

Resultats

Amb centel·la, bona/acceptable/dolenta: 7/17 (41,2%), 8/17 (47,1%), 2/17 (11,8%); amb placebo: 4/19 (21,1%), 15/19 (78,9%), 0/19. Malgrat més resultats «bons» numèricament, la comparació prevista de tres categories donà p=0,105, no significativa. L’anàlisi exploratòria bona contra altres donà RR=1,96, IC 95% 0,69–5,53, p=0,281: massa incertesa per demostrar benefici. La manca de significació tampoc no demostra absència d’efecte en tots els contextos. [1]

El dolor va disminuir en tots dos grups, sense diferència significativa en repòs (p=0,661) o obertura màxima (p=0,856); tampoc la inflor diferí significativament. Les ràtios de mitjanes geomètriques salivals ajustades van ser FGF-2=0,54 (IC 95% 0,27–1,10; p=0,088) i VEGF-A=0,71 (IC 95% 0,48–1,04; p=0,075). Són marcadors exploratoris que no demostren millor reparació del teixit. [1]

Seguretat i límits

Pocs símptomes orals lleus i transitoris, sense incidents greus ni abandonaments en set dies; això no demostra seguretat a llarg termini. Fortaleses: aleatorització, placebo, doble cec, registre previ i cirurgia estandarditzada per un sol cirurgià. Límits: mostra petita, seguiment curt, aturada logística abans de 40, sense prova formal del cec, un únic avaluador de ferides i manca de quantificació individual del paracetamol de rescat. No es pot extrapolar a te, càpsules, cremes o altres ferides.

Es diu… què mostren les proves?

Afirmació: com que la centel·la participa en mecanismes de cicatrització, el col·lutori accelera la recuperació. Veredicte: no demostrat en aquest assaig. La plausibilitat de laboratori no substitueix l’efecte clínic. [1]

Finançament i conclusió

Finançament del Faculty of Dentistry Research Fund de Chiang Mai University, sense intervenció en disseny, anàlisi ni redacció segons els autors; sense conflictes declarats. El col·lutori al 0,12% no demostrà una millora estadísticament significativa de cicatrització, dolor o inflor i no substitueix les cures prescrites.