Minikiwi (Actinidia arguta): nutrició, beneficis, evidència i precaucions

Identitat, noms i formes de consum

El minikiwi és el fruit d'Actinidia arguta, una planta enfiladissa llenyosa de la família del kiwi, les actinidiàcies (Actinidiaceae), originària de zones temperades de l'Àsia oriental. En anglès rep noms com hardy kiwifruit, kiwiberry i baby kiwi. El fruit petit té una pell llisa i comestible, mentre que el conegut kiwi verd ‘Hayward’ és gros i té la pell peluda. La polpa sol ser verda i conté llavors minúscules; el color i el gust varien segons el cultivar. [1] [2]

El nom «kiwiberry» també s'utilitza per a altres espècies d'Actinidia i per a híbrids. Per exemple, la Universitat Estatal d'Oregon descriu ‘Ken’s Red’ com un encreuament d'A. arguta i A. melanandra. Per tant, un nom comercial o una polpa vermella no identifiquen una espècie pura. Aquest article tracta el fruit d'A. arguta. Els resultats sobre el kiwi verd A. deliciosa, també classificat com a A. chinensis var. deliciosa, altres espècies, fulles o extractes s'han d'interpretar separadament. [2]

La forma alimentària habitual és el fruit madur, que es menja amb la pell i les llavors petites després de rentar-lo i retirar-ne els peduncles. També es pot congelar, triturar o cuinar. El suc, les conserves ensucrades, els productes dessecats i els extractes estandarditzats difereixen en aigua, fibra, concentració de sucre o altres ingredients. Un extracte com el PG102 no és intercanviable amb un bol de fruita. [1] [9] [8]

Nutrició i aportacions útils a la dieta

L'exemple numèric més clar i específic de l'espècie és la vitamina C. Un estudi de laboratori que va mesurar diferents cultivars d'Actinidia va trobar 37–185 mg de vitamina C per 100 g de pes fresc a les seves mostres d'A. arguta. És l'interval mesurat entre les mostres estudiades, no un contingut garantit en totes les safates. Hi influeixen el cultivar, la maduresa i les condicions de cultiu o conservació. Les xifres d'una pols dessecada o d'una altra espècie de kiwi no es poden aplicar gram per gram. [3]

La vitamina C contribueix a la formació normal de col·lagen i ajuda a absorbir el ferro no hemínic dels aliments. Servir els fruits en un àpat que contingui mongetes o altres fonts vegetals de ferro és, per tant, una combinació alimentària raonable. Aquestes funcions normals del nutrient no demostren que els minikiwis previnguin infeccions o tractin l'anèmia per dèficit de ferro. [4]

La recerca sobre la composició també hi identifica fibra alimentària, polifenols i carotenoides com la luteïna. Conservar la pell comestible i la polpa manté el fruit sencer; colar-ne els sòlids per fer suc clar elimina part d'aquests sòlids i de la fibra. Els fruits aporten gust i varietat al consum de fruita i poden acompanyar iogurt natural, civada o una amanida sense necessitat d'afegir-hi sucre. Contenen sucres naturals, de manera que les racions i els ingredients ensucrats també compten quan es planifica la ingesta d'hidrats de carboni. Per fer un seguiment precís dels nutrients, cal utilitzar les dades del producte concret en lloc d'una taula genèrica d'una altra espècie de kiwi. [5] [9]

També s'ha mesurat actinidina, un enzim que digereix proteïnes, en el suc d'A. arguta, amb diferències importants d'activitat entre cultivars. Això té interès en el processament dels aliments, però l'activitat enzimàtica per si sola no demostra que menjar el fruit alleugi la indigestió. [6]

Què va estudiar realment la recerca?

Química del fruit i afirmacions sobre antioxidants

Un estudi comparatiu de laboratori va trobar diferències en fibra, vitamina C, polifenols, pigments i assajos antioxidants entre cultivars de kiwi. La selecció ‘M1’ d'A. arguta tenia nivells més alts de diversos components mesurats que ‘Hayward’. Els experiments també van examinar la unió a l'albúmina del sèrum humà al laboratori. Són resultats de composició i de sistemes experimentals, no proves que menjar els fruits tracti el càncer, redueixi el colesterol o millori els resultats cardiovasculars en persones. [5]

Restrenyiment: cal distingir les espècies

Un estudi aleatoritzat amb disseny creuat va incloure 184 adults: participants sans i persones amb restrenyiment funcional o síndrome de l'intestí irritable amb predomini de restrenyiment. Va comparar dos kiwis verds ‘Hayward’ pelats cada dia amb 7,5 g de psil·li al dia, durant quatre setmanes per intervenció, amb un període de descans entre tractaments. Es van comunicar beneficis en la freqüència de deposicions i el confort dels participants amb restrenyiment. Ara bé, el fruit era A. chinensis var. deliciosa, no A. arguta. L'assaig va rebre suport de la indústria, i els participants podien distingir els aliments. No estableix un tractament de «dos minikiwis al dia». A les fonts revisades per a aquest article no es va identificar cap assaig directe en humans que demostrés que el fruit habitual d'A. arguta alleuja el restrenyiment. [7]

PG102: un estudi d'un extracte, no una prova de tractament de l'al·lèrgia

En un assaig exploratori amb doble cegament, 90 persones amb atòpia, és a dir, predisposició al·lèrgica, però sense símptomes d'al·lèrgia, van rebre PG102, un extracte hidrosoluble preparat amb fruit d'A. arguta, o placebo durant vuit setmanes. La IgE total va augmentar en el grup placebo i no va canviar significativament dins del grup PG102. Els canvis percentuals comunicats van ser de +12,9% i −5,7%, amb una diferència en el canvi entre grups (p = 0,015). [8]

Aquest resultat es refereix a un marcador immunitari en una població seleccionada. No demostra alleujament dels símptomes d'al·lèrgia, no estableix una ració de fruits frescos amb el mateix efecte i no mostra que el fruit sigui segur per a les persones al·lèrgiques al kiwi. El resum accessible no ofereix prou detalls de preparació i dosificació per convertir l'assaig en instruccions domèstiques. [8] [12]

Selecció, preparació i racions

Trieu fruits en bon estat, sense floridura, pèrdues de líquid ni danys extensos. El fruit a punt de menjar ha de cedir a una pressió suau. Esbandiu-lo sota l'aigua corrent just abans de consumir-lo, eixugueu-lo amb un drap net o paper de cuina i retireu-ne els peduncles. Normalment no cal pelar-lo, tot i que es pot retirar una pell especialment dura per facilitar el consum o adaptar la textura a qui l'hagi de menjar. [9] [1]

Una ració en un bol petit pot formar part d'un àpat o d'un refrigeri; ajusteu-la a la gana i a la tolerància. 100 g és el pes de comparació de les dades de vitamina C anteriors, no una dosi diària prescrita. Comptar els fruits és imprecís: per exemple, els d'‘Ananasnaya’ cultivats a Oregon es van descriure amb un pes d'uns 6–14 g cadascun. Per comptar hidrats de carboni o seguir una recepta, és més útil pesar la ració real que assumir que tots els fruits tenen la mateixa mida. [2] [3]

El puré de fruits sencers conserva la polpa comestible; el suc clar colat i la melmelada ensucrada són aliments diferents. Consulteu la llista d'ingredients dels aperitius dessecats, les pols i les begudes per saber si contenen sucre afegit i quina quantitat aporten realment. No deduïu una dosi de suplement a partir del pes de la fruita.

Maduració, collita i conservació

Els fruits poden madurar després de la collita si s'han collit en un estat de maduresa adequat. Collir fruits molt immadurs no garanteix que més endavant tinguin bon gust. Les dates de collita depenen del cultivar i de la regió. Els productors distingeixen els fruits a punt per conservar dels fruits tous a punt de menjar, que tenen una vida útil més curta. [2] [11]

A casa, conserveu els fruits a la nevera dins del seu recipient i sense rentar fins al moment d'utilitzar-los. Separeu els fruits tous dels més ferms i consumiu primer els tous. Reviseu-los regularment i llenceu els que s'hagin fet malbé. Les orientacions de la Universitat de Minnesota indiquen dues setmanes o més de conservació refrigerada per als kiwiberries, però la maduresa i l'estat dels fruits poden escurçar molt aquest temps. [9] [10]

Els períodes més llargs descrits en recerca no són una garantia per a la conservació domèstica. En un estudi de dos anys amb ‘Geneva 3’, els fruits collits amb una mitjana de 8,0 °Brix van mantenir una qualitat acceptable després de quatre a sis setmanes de conservació en fred controlada i després van madurar a temperatura ambient. °Brix és una mesura dels sòlids solubles utilitzada per avaluar el moment de collita, no un contingut vitamínic ni una dosi de tractament. Aquestes condicions i aquest cultivar no s'han de generalitzar als fruits de venda al detall que ja siguin tous. [11]

Precaucions específiques

Al·lèrgia al kiwi: Les proves de laboratori amb sèrum de persones al·lèrgiques al kiwi verd van trobar unió d'IgE a proteïnes del minikiwi cru. L'escalfament va reduir aquesta unió en un concentrat processat, però no va demostrar que el fruit cuinat fos segur per a totes les persones al·lèrgiques. Si teniu una al·lèrgia al kiwi diagnosticada, no experimenteu amb minikiwis ni amb els seus extractes sense el consell d'un al·lergòleg. Deixeu de menjar-ne si apareix picor a la boca, urticària o inflor. La dificultat per respirar, la inflor de la gola o la llengua, o la sensació de desmai requereixen ajuda d'emergència. Utilitzeu l'adrenalina prescrita d'acord amb el vostre pla d'emergència. [12] [13]

Infants petits i dificultats per empassar: Un fruit sencer, petit i rodó pot obstruir la via respiratòria. Talleu els fruits tous longitudinalment en quarts o en trossos més petits adequats, o aixafeu-los segons el desenvolupament de l'infant; retireu la pell dura si cal. Manteniu l'infant assegut dret i superviseu-lo de prop. Aquí s'apliquen als minikiwis les orientacions generals per a fruita rodona, especialment en menors de quatre anys. La mida petita per si sola no els fa segurs per menjar amb els dits. [14]

Tolerància i altres parts de la planta: Si una ració gran provoca molèsties abdominals o femtes toves, reduïu-la; els símptomes persistents o intensos requereixen valoració. Les fulles són una exposició diferent. Un cas publicat va documentar una erupció cutània recurrent després de consumir fulles bullides d'A. arguta, confirmada amb una prova de provocació oral supervisada i una biòpsia. Un cas aïllat no indica la freqüència de l'al·lèrgia al fruit, però il·lustra per què els preparats de fulles no poden adoptar automàticament les orientacions del consum alimentari habitual del fruit. [15]

Embaràs, lactància i medicaments: Distingiu el consum alimentari habitual dels extractes i dels productes de fulles. L'evidència revisada no estableix dosis segures de suplements durant l'embaràs, la lactància o en infants, ni una interacció farmacològica clínicament establerta per a racions normals del fruit. Tampoc demostra que tots els productes concentrats o combinats siguin compatibles amb els medicaments. Feu revisar els ingredients reals d'un producte d'aquest tipus abans d'utilitzar-lo i manteniu el tractament prescrit. El resultat del marcador en l'estudi PG102 no és un motiu per deixar la medicació per a l'al·lèrgia. [8]

Afirmacions: què diu l'evidència?

• Afirmació: «Els minikiwis s'han de pelar.» Veredicte: incorrecte per al fruit madur habitual d'aquesta espècie. La pell llisa és comestible; rentar-lo i adaptar-ne la textura continua sent important, sobretot per als infants. [1] [14]
• Afirmació: «Està demostrat que dos minikiwis al dia alleugen el restrenyiment.» Veredicte: no establert per a A. arguta. L'assaig citat va utilitzar dos kiwis verds ‘Hayward’ grossos d'una altra espècie. No es poden traslladar la quantitat i l'efecte comptant dos fruits petits. [7]
• Afirmació: «L'estudi PG102 demostra que menjar minikiwi tracta les al·lèrgies.» Veredicte: no establert. L'assaig va estudiar un extracte específic del fruit i marcadors immunitaris en persones sense símptomes d'al·lèrgia; no va provar l'alleujament de símptomes amb fruita habitual. [8]
• Afirmació: «L'escalfament fa que el minikiwi sigui segur per a qualsevol persona al·lèrgica al kiwi.» Veredicte: no establert. Una menor unió d'IgE en un concentrat provat al laboratori no és una garantia clínica de tolerància; continua calguent una valoració individual de l'al·lèrgia. [12]

Conclusió

El minikiwi és una manera pràctica d'afegir varietat de fruita, pell comestible i vitamina C als àpats. El seu paper més ben fonamentat és el nutricional, amb una composició que varia segons el cultivar. Trieu fruits madurs i en bon estat, prepareu-ne una forma segura per als infants i respecteu l'al·lèrgia al kiwi. Els beneficis descrits per a altres espècies de kiwi o per a extractes específics necessiten evidència pròpia abans de convertir-se en afirmacions sobre aquest fruit.