Te: beneficis reals, cafeïna i interaccions que cal tenir en compte

La planta i els noms: de quin te parlem?

Te, Camellia sinensis, és una planta de la família de les teàcies de la qual s'utilitzen les fulles i els brots per elaborar els tipus coneguts de te. El nom català te pot designar la planta, les fulles preparades o la beguda. El nom científic permet identificar l'espècie i distingir-la d'altres plantes que també es preparen en infusió. [1]

Verd, negre, blanc i oolong són noms de productes que difereixen pel processament de les fulles i pel grau d'oxidació; no són quatre espècies botàniques independents. Una infusió de menta o de camamilla procedeix d'una altra planta, encara que es comercialitzi com a «te d'herbes». El nom no li atribueix automàticament la cafeïna ni les propietats de les fulles de Camellia sinensis. [1] [3]

Què aporta una tassa?

Líquids: no s'ha de donar per fet que la cafeïna anul·la l'aigua que bevem amb el te. En un petit assaig aleatoritzat creuat amb homes sans en repòs, es van comparar quatre o sis tasses de te negre amb aigua. No es van observar diferències importants en els indicadors d'hidratació mesurats. La preparació estava definida i contenia una mica de llet. El resultat permet comptar el te dins dels líquids en aquell context; no estudia com tractar la deshidratació d'un infant, d'una persona malalta o de qui fa un esforç intens amb calor. [5]

Estat d'alerta: la cafeïna és un estimulant que pot reduir temporalment la somnolència, però no substitueix dormir. La referència de Harvard dona mitjanes aproximades de 47 mg en una tassa de te negre d'uns 240 ml i 28 mg en una de verd, amb molta variació segons les fulles i la preparació. El te verd no és lliure de cafeïna, i el descafeïnat en pot conservar una petita quantitat. [4]

Compostos vegetals sense exageracions nutricionals: el te conté polifenols; hi destaquen les catequines en el verd i les teaflavines en el negre. Aquesta composició ajuda a entendre la recerca, però no demostra per si sola que tracti cap malaltia. La infusió no substitueix els aliments que aporten proteïnes, minerals i vitamines. Afegir-hi sucre o comprar una beguda envasada ensucrada també en canvia la valoració nutricional. [3]

Hi ha un possible benefici per a la pressió arterial?

Sí: un assaig en humans va trobar un efecte petit. Un estudi aleatoritzat i amb doble cegament va incloure 95 participants en l'anàlisi durant sis mesos. Va comparar tres tasses diàries d'una preparació estandarditzada de sòlids de te negre amb una beguda de control de contingut similar de cafeïna. Al final del seguiment, la pressió arterial mitjana de 24 hores va ser uns 2 mmHg més baixa, tant la sistòlica com la diastòlica, en comparació amb el control. [6]

És útil que el control tingui una quantitat similar de cafeïna, però això no equival a provar totes les bossetes o maneres de preparar el te. Els participants, la preparació i l'alimentació associada eren concrets. El resultat no significa que el te tracti la hipertensió o eviti infarts. Si prens medicació, no en redueixis la dosi perquè comences a beure te; un possible efecte favorable petit tampoc anul·la una interacció important amb un fàrmac determinat. [6]

Es diu… què mostra l'evidència?

«El te verd crema greix, i les càpsules tenen un efecte més potent»

Veredicte: l'assaig esmentat no demostra un benefici fiable que justifiqui aquesta promesa. En una anàlisi aleatoritzada d'un any amb 121 dones després de la menopausa amb sobrepès o obesitat, un extracte verd que aportava 843 mg diaris d'EGCG no va produir diferències importants en l'índex de massa corporal ni en el greix corporal total respecte del placebo. Això no prova totes les intervencions per perdre pes, però no permet presentar l'extracte com un cremador de greix garantit. [7]

Una concentració superior tampoc implica més benefici de manera segura. L'assaig més gran relacionat amb la mateixa preparació va detectar un senyal de lesió hepàtica que cal considerar, tal com expliquem més avall. [11]

«Com més antioxidants, més demostrada està la protecció contra el càncer»

Veredicte: la composició química no permet saltar directament a una conclusió clínica. En un assaig d'extracte de te amb dones després de la menopausa amb risc augmentat de càncer de mama, no va canviar significativament, en el conjunt de participants, la densitat mamària mesurada per mamografia respecte del placebo. La densitat era un indicador intermedi, no una mesura directa de prevenció o tractament del càncer. Per tant, els resultats de laboratori o de subgrups petits no s'han de convertir en una recomanació terapèutica general. [8]

«El te impedeix completament absorbir el ferro»

Veredicte: pot influir en l'absorció del ferro no hemínic segons l'horari, però no bloqueja tot el ferro en totes les circumstàncies. En un petit assaig amb un isòtop estable de ferro en 12 dones sanes sense anèmia, beure te amb un àpat de farinetes va reduir l'absorció del ferro. Retardar el te una hora va atenuar l'efecte. És una dada directa sobre un àpat concret, no una prova que tothom que beu te tindrà anèmia. [9]

Si tens dèficit de ferro o depens molt de fonts vegetals, prendre el te entre àpats en lloc d'acompanyar-los és una opció pràctica que convé considerar. Pel que fa als medicaments amb ferro, pregunta al farmacèutic quin horari correspon al teu producte: l'interval estudiat amb les farinetes no garanteix l'absorció de totes les formulacions farmacèutiques. [9]

Nadolol: separar-lo una hora pot no resoldre la interacció

En un assaig aleatoritzat creuat amb 11 voluntaris, 150 ml de te verd van reduir l'exposició de l'organisme al nadolol, un blocador beta, tant quan es bevien amb el medicament com una hora abans. L'estudi mesura concentracions del fàrmac en voluntaris, no directament les complicacions en tots els pacients. Tot i això, aporta evidència d'una interacció que pot fer arribar menys medicament a l'organisme. [10]

Si prens nadolol, parla del te verd amb el metge o el farmacèutic. No confiïs simplement en un interval d'una hora, ni augmentis la dosi pel teu compte per compensar-lo. El resultat no s'ha de generalitzar a tots els antihipertensius ni a tots els blocadors beta; en aquest cas, el nom concret del fàrmac informa més que un advertiment vague sobre «medicaments». [10]

Per què les càpsules no equivalen a la infusió?

Un assaig aleatoritzat amb 1075 dones després de la menopausa va estudiar durant un any un extracte que aportava 843 mg diaris d'EGCG. L'enzim hepàtic ALT va augmentar en el 6,7% del grup de l'extracte, davant del 0,7% amb placebo. Algunes participants van presentar elevacions intenses, i moltes van millorar en deixar el producte. [11]

Això indica alteracions compatibles amb lesió hepàtica; no significa que qualsevol elevació sigui insuficiència del fetge. Però impedeix qualificar l'extracte de segur només perquè procedeix d'una planta familiar. L'estudi tampoc calcula el risc d'una tassa normal, ja que la concentració i l'exposició són diferents. Qui té una malaltia hepàtica o considera un producte concentrat ha de revisar-lo abans de començar, sense basar-se únicament en les «tasses equivalents» anunciades a l'envàs. [11]

Cafeïna, son i grups més sensibles

La cafeïna pot provocar insomni, nerviosisme o palpitacions. La sensibilitat i la velocitat d'eliminació varien entre persones. Si notes aquests símptomes, redueix-ne la quantitat o avança l'hora de l'última tassa; l'absència de sucre no implica absència d'efecte estimulant. Deixar-la sobtadament després d'un consum habitual pot causar mal de cap, de manera que reduir-la gradualment és una opció pràctica. [4]

Durant l'embaràs, la referència universitària recomana no superar 200 mg diaris de cafeïna en total, sumant te, cafè i la resta de begudes i aliments. La mitjana per tassa no substitueix conèixer el producte i el volum. Per als infants, el te amb cafeïna no ha de funcionar com a estimulant quotidià; la referència recull la recomanació d'evitar la cafeïna abans dels 12 anys. [4]

Durant la lactància, la irritabilitat o els problemes de son del nadó després d'un augment de cafeïna materna poden justificar revisar-ne la quantitat. La guia de la Universitat de Michigan recomana observar la resposta del nadó i reduir la cafeïna si hi ha problemes. No hi ha un nombre de tasses que equivalgui a una dosi fixa per a tots els tes. L'ús alimentari habitual de la infusió tampoc demostra la seguretat d'un suplement concentrat no estudiat en aquest grup. [12] [11]

Com triar un ús adequat?

Comença pel tipus de te i la quantitat de cafeïna que encaixen en el teu dia; després considera la medicació i un possible dèficit de ferro. Sense sucre, pots gaudir del gust sense sucre afegit. No cal beure'l molt calent per obtenir-ne beneficis: deixa'l refredar fins a una temperatura agradable. Conserva les fulles seques en un recipient ben tancat, lluny de la llum i d'olors fortes. [3]

Els estudis anteriors no permeten establir una dosi terapèutica universal d'infusió. Les tres tasses de l'assaig de pressió, per exemple, eren una preparació de recerca estandarditzada; no són una obligació per a embarassades, infants o persones que prenen nadolol. La quantitat depèn de la idoneïtat individual, no de competir per beure més tasses. [6] [10]

Conclusió

El te ofereix utilitats reals: aporta líquids, estimula temporalment i pot afavorir una petita millora de la pressió arterial en les condicions estudiades. Gaudeix-ne com una beguda adequada per a tu, considerant la cafeïna, l'horari, la temperatura i el sucre. Els límits pràctics són clars: el dèficit de ferro demana atenció al moment de prendre'l, el nadolol requereix una revisió específica i l'extracte concentrat no és simplement una tassa més forta de la qual es pugui donar per feta la seguretat.