L’anacard com a aliment: nutrició, usos i precaucions

De quin aliment parlem?

L’anacard prové d’Anacardium occidentale L. En anglès es coneix com a “cashew”, i també hi consta el nom “common cashew”. Aquesta guia se centra en la llavor comestible torrada, pelada comercialment i apta per al consum alimentari. La poma de l’anacard, la closca, les fulles i els preparats concentrats en queden fora. [1]

Valor nutricional en l’alimentació quotidiana

L’anàlisi de productes comercials d’anacard ha identificat greixos insaturats, magnesi, arginina i compostos vegetals com els fitosterols. Són dades sobre la composició de l’aliment, no una demostració d’efectes terapèutics. Per exemple, trobar més compostos fenòlics en un producte amb la pell fina no demostra que produeixi millors resultats de salut. Cal distingir la llavor comestible processada comercialment de la closca sense tractar; aquesta guia no explica com pelar anacards a casa. [2]

Els anacards aporten magnesi i fòsfor i poden donar un toc cruixent als àpats. Una ració pràctica de referència és aproximadament una unça, uns 28 g, que equival a uns 18 anacards sencers. La mida varia, de manera que el pes indicat a l’envàs és més útil que una xifra fixa d’unitats. Separar la ració abans de menjar també permet valorar millor la quantitat que anar agafant-ne repetidament d’una bossa gran. [3]

La seva utilitat depèn en part de l’aliment que substitueixen. Poseu-ne una ració moderada sobre una amanida o una guarnició, o feu-los servir per substituir un altre refrigeri, en lloc d’afegir-los automàticament a una dieta que no canvia. La fruita seca aporta greix i proteïna, però és energèticament densa: substituir carn per la mateixa quantitat en grams de fruita seca no és un intercanvi nutricionalment equivalent. Trieu versions sense sal si heu de limitar el sodi. [4]

Els diferents productes no són necessàriament intercanviables. Llegiu la llista d’ingredients i consulteu la informació nutricional del producte i de la ració que realment mengeu. Els valors varien segons la preparació i els ingredients afegits. Les comparacions clíniques següents corresponen a intervencions concretes amb anacards i no garanteixen els mateixos efectes per a tots els productes condimentats o extractes.

Què es diu i què mostren les proves?

Afirmació: els anacards redueixen el colesterol de manera fiable

Valoració: prometedor en una comparació, però sense un efecte garantit. Un assaig aleatoritzat creuat publicat el 2017 va incloure 51 adults amb LDL elevat o amb risc de tenir-ne; 42 van complir els criteris de l’anàlisi per protocol. Es van comparar anacards torrats amb sal, de 28 a 64 g al dia, amb patates de tipus xip fetes al forn dins de dietes amb la mateixa aportació energètica, durant 28 dies en cada fase. El canvi d’LDL va afavorir els anacards. L’assaig va ser curt i va mesurar biomarcadors, no la prevenció d’infarts. [5]

Un altre assaig aleatoritzat creuat, publicat el 2019, va informar de 42 participants. Va comparar 42 g d’anacards al dia, equivalents a 1,5 racions, amb una dieta de base sense anacards i amb la mateixa aportació energètica, durant quatre setmanes per fase. Els lípids sanguinis i la pressió arterial no van millorar significativament. Aquestes comparacions diferents no estableixen un tractament fiable per reduir el colesterol. El resum consultat no especifica la preparació pel que fa al torrat. [6]

Afirmació: els anacards tracten la diabetis

Valoració: no demostrat. Un assaig de dotze setmanes publicat el 2018 va incloure 300 adults indis amb diabetis de tipus 2; 269 el van completar. Es va comparar l’assessorament alimentari més 30 g al dia d’anacards trossejats sense sal, descrits com a crus, amb l’assessorament sol. Els canvis de pressió sistòlica i d’HDL van afavorir els anacards; la glucosa, el pes i els altres paràmetres lipídics no. L’estudi va rebre suport de la indústria de l’anacard. No prova que aquest aliment tracti la diabetis, ni que es pugui retirar medicació amb seguretat, i tampoc no dona instruccions de preparació domèstica. [7]

Un estudi més petit de vuit setmanes, publicat el 2019, va distribuir 50 adults amb diabetis de tipus 2 en grups; 43 el van completar. Els anacards sense sal van substituir el 10% de l’energia de la dieta, en comparació amb l’alimentació habitual. En les anàlisis ajustades estadísticament, la insulina i la relació LDL/HDL van ser més baixes, mentre que les mesures corporals no van diferir significativament. La medicació es va mantenir sense canvis. Aquests resultats limitats justifiquen continuar investigant, no reduir el tractament ni prendre la quantitat estudiada com una dosi personal. [8]

Afirmació: tastar-ne una quantitat mínima és inofensiu si se sospita al·lèrgia a l’anacard

Valoració: no és segur. Un estudi de provocació supervisat, de doble cec i controlat amb placebo, publicat el 2016, va estudiar 179 infants seleccionats i sensibilitzats. Va documentar reaccions greus, de vegades amb quantitats molt petites. Els resultats descriuen un grup derivat per a estudi clínic, no la prevalença d’al·lèrgia en tots els infants. A més, sensibilització i al·lèrgia clínica confirmada no són el mateix. La sensibilització al festuc era freqüent, però no implica automàticament al·lèrgia clínica. Les proves les ha d’interpretar un especialista en al·lergologia; no feu una prova de provocació a casa. [9]

Al·lèrgia i símptomes d’urgència

Les persones amb al·lèrgia a l’anacard diagnosticada han d’evitar l’aliment desencadenant i seguir el seu pla d’actuació. L’al·lèrgia alimentària pot provocar urticària, vòmits, inflor o símptomes respiratoris. La dificultat per respirar, l’opressió a la gola o la sensació de desmai després de menjar poden indicar anafilaxi: feu servir immediatament l’adrenalina prescrita segons les instruccions i truqueu al servei d’emergències local. No espereu que els símptomes desapareguin. El pla d’emergència i l’accés als autoinjectors prescrits també són importants a l’escola i fora de casa. [10]

Infants, embaràs i necessitats alimentàries individuals

La fruita seca sencera comporta risc d’ennuegament en infants petits, independentment del risc d’al·lèrgia. Stanford desaconsella donar-ne a menors de quatre anys. Els infants han de menjar asseguts, amb el tronc dret i sota una supervisió atenta; caminar o jugar amb menjar a la boca augmenta el risc. Una ració de refrigeri per a adults no és una recomanació d’alimentació per a nadons. [11]

L’embaràs o la lactància, per si sols, no són motius perquè una dona sense al·lèrgia eviti la fruita seca per prevenir al·lèrgia en el fill. Això no significa que s’hagi demostrat que els anacards prevenen les al·lèrgies infantils, ni passa per davant de l’al·lèrgia de la mare. Les proves sobre introducció precoç del cacauet no s’han de presentar com una pauta provada de prevenció amb anacards. [12]

La malaltia renal pot modificar les quantitats adequades de proteïna, potassi, fòsfor o sodi. La fruita seca aporta fòsfor; per això, qui segueix una dieta per malaltia renal ha d’encaixar la ració en el seu pla individual, sense interpretar “saludable” com a consum il·limitat. Les necessitats poden canviar amb la funció renal i el tractament. Un dietista-nutricionista especialitzat en malaltia renal pot revisar el producte i la ració concrets. [13]

Els assaigs alimentaris citats no constitueixen una avaluació completa d’interaccions amb medicaments. No justifiquen interrompre ni reduir la medicació per a la diabetis, el colesterol o la pressió arterial. Els preparats concentrats d’anacard queden fora d’aquesta guia alimentària; que aquí no es descrigui una interacció no demostra que tots aquests preparats siguin segurs.

Compra i conservació

Trieu envasos en bon estat i seguiu-ne les instruccions de conservació. Un cop oberts, guardeu els anacards en un recipient net, apte per a aliments i ben tancat. La refrigeració ajuda a mantenir-ne la qualitat i la congelació és adequada per conservar-los més temps. Llenceu els que tinguin floridura o una olor anormal. Tanmateix, un aspecte o una olor normals no certifiquen la seguretat. Els consells generals de conservació de la fruita seca no garanteixen la vida útil dels anacards en totes les condicions domèstiques. [14]

Conclusió

Valoreu els anacards com un component de l’àpat, sense esperar-ne un tractament garantit. Trieu el producte comercial comestible, considereu la ració i l’aliment que substitueix, i preneu-vos seriosament l’al·lèrgia i les restriccions alimentàries individuals. Aquesta és una base més útil per decidir que buscar una única quantitat diària “òptima” per a tothom.